Visió esportiva


Alícia Vilanova i Gatius
Òptica–optometrista

Fa anys que s’ha demostrat la gran importància que té el sistema visual en la eficiència dels jugadors en les diferents tasques esportives.

Per tant, per aconsseguir l’èxit desitjat en qualsevol esport, no sols s’ha de tenir en compte la preparació física i les diferents tàctiques, sino que al igual que és important tenir bona salut general, no hem d’oblidar la salut visual, que no vol dir solament aconsseguir una agudesa visual estàtica del 100 % ( capacitat per detectat i reconeixer objectes quan la persona està quieta, aquesta agudesa si és util per esports de poc moviment, com per exemple el golf, bitlles), sino que influeixen altres factors :

- Agudesa visual dinàmica : pemet la detecció, el reconeixement de les imatges en moviment (desplaçament dels jugadors o una pilota).
Aquesta agudesa visual disminueix quan augmenta la velocitat de desplaçament i augmenta amb una bona il-luminació. Així com es redueix amb la edat, el cansament i els sedants.


Aquesta habilitat es pot millorar amb pràctica i entrenament.

- Moviment ocular : permet explorar l’espai visual en totes direccions i seguiment dels objectes quan estan en moviment, són seguiments coordinant del cos i/o el cap.
Per exemple, la presència de estrabismes (quan es gira un ull de manera visible o no visible) pot alterar el rendiment d’un jugador.

S’ha demostrat que els millor jugadors tenen moviments oculars més eficaços amb lo qual millora el temps de reacció.


No cal oblidar que també es poden fer exercicis visuals per millorar aquest rendiment.

Aquests entrenaments visuals fomenten que el esportista redueixi la fatiga visual i millora en el rendiment del joc. Encara que no hem de oblidar que aquests exercicis no donaràn cap resultat si la persona en cas tingui una anomalia visual (miopia, hipermetropia, astigmatisme), no estigui corretgida totalment, normalment amb lents de contacte ja que li aporta més camp visual i no tenen l’inconvenient de les possibles aberracions del vidres de les ulleres evitant també els cops dels altres jugadors, de totes maneres si existeixen ulleres preparades per cada esport intentant reduir al màxim els inconvenients citats.

Els entrenaments es fan amb la colaboració del entrenador, optometrista i psicòleg, amb lo qual augmenta la motivació, ja que són exercicis lents amb resultats a llarg termini.

Els signes que detecten algún problema visual en l’esport són:

- La pilota no es veu sempre nítida.
- Dificultat per saber on estan els altres jugadors en tot moment.
- Dificultat per jutjar la rotació de la pilota.
- No saber la distància real de la pilota o jugadors.
- Dificultat per realitzar llançaments en determinades posicions de joc.
- Dificultat per recordar les jugades.

Hi ha exercicis que s’han de realitzar a la consulta amb diferents aparells i altres a casa i en el terreny de joc.

Al ser impossible explicar totes les tècniques existents, explicaré 2 tècniques senzilles i ‘casolanes’ que tothom pot practicar a casa seva, serveix per tenir més habilitat i coordinació entre l’espai i els nostres ulls ( entre la pilota, el jugador i el camp que l’envolta ) :


EXERCICI 1.

- Pas 1 : Colocar un dit sobre el front, mireu aquest dit, l’imagineu en la vostra ment i s’ha de notar que els ulls apunten cap a ell.

Moveu el dit per la front, cap a la barbeta, torneu a pujar –lo per l’altra banda de la cara, passeu el dit per sobre les parpelles, us concentreu amb els ulls tancats en fer el moviment dels ulls, i continuar el procés a l’inversa.

- Pas 2 : Aixecar un braç per damunt vostre i intentar visualitzar la ungla del dit. Moure el braç formant un cercle gran i amb els ulls tancats anar visualitzant el braç. S’ha d’intentar girar el braç i els ulls alhora, d’una manera suau. De tant en tant, obrir els ulls per controlar que s’estigui mirant la ungla. I, finalment, mentres s’estar mirant la ungla intentar visualitzar altres objectes de la habitació.

TEMPS: 1 minut i mig de descans. Fer-ho durant 8 minuts de pràctica.


EXERCICI 2

El proposit és saber on estar la pilota en relació als ulls.
Es fa amb una pilota de basket o fútbol, i s’ha de penjar al sostre de manera que es pugui ajustar a diferents alçades.

La persona pot estar de peu, sentada o de genolls, la pilota ha de quedar a 3 cms de la espatlla.
Moure la pilota amb un cercle gran, i s’had’intentar que la pilota no et toqui movent solament el cos de cintura cap amunt, quan el cercle es va fent més petit l’exercici es més dificil però no impossible, en 1 o 2 setmanes es pot aconsseguir més eficàcia en els moviments

La segona part, es moure la pilota com un pèndul, la persona es posa de peu davant la pilota, s’allunya aquesta de la persona, i quan avisi es solta, ha d’esquivar-la quan va i quan torna.

Els resultats són més lents ja que l’exercici és més dificil, el proposit és reduir el temps de reacció.